icon_radio

RÀDIO Igualada notícies vespre

BLOG

Exposició de l’Any Guinovart, al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia, fins al 2 de setembre de 2018

El Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia acull, fins el mes de setmbre, l’exposició Gravar és esgarrapar. La mostra suposarà un recorregut per l’obra de l’artista Josep Guinovart i un apropament a les diferents tècniques d’estampació amb què va treballar, posant de relleu la importància que va tenir l’obra gràfica en la seva trajectòria.

En aquesta mostra hi podrem veure tres tècniques diferents d’estampació: gravat, litografia i serigrafia.

  • Una sèrie de 10 gravats de gran format (1mx90cm), i una planxa  de gran format que porta per títol Homenatge a Goya. Fins a dia d’avui no s’havien exposat en la seva totalitat i una sèrie Homenatge a Lorca (son les suites del llibre d’artista) que en el seu dia va fer Guinovart per acompanyar els 6 poemas Galegos que Lorca dedicà a Rosalia de Castro.
  • Litografies: es presenten dues sèries diferents, una que duu per títol Homenatge al poeta Leon Felipe i la sèrie que Guinovart va dedicar a Bujaraloz.
  • Serigrafies: es presenten dues sèries. La titulada La Padrera, va ser feta en el marc de l’antològica de Guinovart a la Pedrera, i es un clar homenatge al Modernisme. I també es presenta un conjunt de serigrafies inèdites en el nostre territori.

Tots els gravats i litografies van ser posteriorment il·luminats una a una per l’artista, convertint les peces en quasi un monotip. Gravar és esgarrapar, doncs, és podrà veure al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia des del 29 de juny fins al 2 de setembre de 2018.

El text que acompanya l’exposició, signat pel propi Guinovart l’any 1995, explica el seu “sentit” com a gravador:

“L’any 1951 vaig fer els meus primers aiguaforts. Era una carpeta amb deu gravats sobre Garcia Lorca. Vaig treballar en unes condicions molt precàries: reducció de materials, sense espai, sense cubetes. Vaig fer el gravat al lavabo i en lloc d’àcid nítric vaig utilitzar salfumant; és van produir unes explosions monumentals sobre el zinc que van resultar molt satisfactòries. Des d’aquesta data, tot el que fa referència al gravat en totes les seves diferències de procediment i llenguatge m’han motivat molt: aiguaforts, vernís tou, punta seca, carborúndum, litografia, serigrafia.

Sempre he gravat d’una manera poc ortodoxa. Treballant en situacions límit, sense llibertat, improvisació, superitat al mandat del suport (zinc, coure, ferro, llauna, fusta).

Intento viure el gravat des de dins, des del material, amb un diàleg coherent al seu llenguatge. Gravar és esgarrapar, expressió, desig, sorpresa, sempre a l’espera de l’última paraula que la donarà el tòrcul. És com la ceràmica, que no sabem res fins que el foc sentència.

El gravat, a diferència de la pintura, ens dóna un estat il·lusori permanent en la seva inseguretat. La pintura a mida que es va construint té un cert control globalitzat més o menys conscient. El gravat és una moneda: la cara et dóna la il·lusió; la creu, màgia i misteri.

Gravar és interioritzar; és pulsió immediata; és com el grafitti, molt pròxim a un sentiment anònim; és somiar; és són constant que només desperta quan el gravat surt del tòrcul i és aleshores quan tens frustració o alegria.

El gravat no necessita color, el son tampoc en necessita. El color apareix quan despertem. El color forma part global d’equilibri a la nostra vida, és una part de la nostra roda. A la fotografia o al cinema, el color és una irrealitat. Existeix primer el color que l’expressió, és el distanciament entre l’home i l’artifici. Dins el fet natural l’home està dins del color, forma part del color, és per això que no ens hi fixem. En el cinema i la fotografia, l’expressió és acolorida, jo dic això i me n’adono que acoloreixo gravat i llestos. A partir d’ara procuraré ser més coherent entre el que penso i el que faig.

Miró, que ha estat un extraordinari gravador, en una de les seves sèries que feia de tant en tant t a Barcelona, després d’una prova de gravar en negre va dir a un dels seus ajudants: “noi, no sé per què volen que hi posi color”.

He gravat molt i tinc moltes ganes d’anar incidint, moltes vegades intento portar la intensitat del gravat a la pintura, portar l’esgarrapada, aquesta expressió de supervivència i presència.

Goya, el gran monstre, sempre ens va demostrar la profunda i existencial expressió de l’home en tots els seus gravats i pintures negres.”

L’Any Guinovart · El passat 12 de desembre de 2017 es van complir 10 anys de la mort de Josep Guinovart. Per aquest motiu la Fundació Privada Espai Guinovart Agramunt impulsa enguany l’Any Guinovart a través d’un ampli programa d’exposicions, taules rodones, lectures, concerts i projeccions de documentals,  amb  l’objectiu  de  redescobrir  l’artista  que  durant  més  de  setanta  anys  va conrear la pintura, l’escultura, el gravat, la il·lustració, l’escenografia i el cartellisme.

Les exposicions són la columna vertebral de les activitats de l’Any Guinovart: una quinzena s’apropen a la figura de l’artista des de diferents perspectives i s’escampen per tot el territori.

Àlex Susanna és l’encarregat de comissariar les desenes d’activitats que configuren l’intens programa de l’Any Guinovart, que tenen lloc arreu de Catalunya, en museus, galeries, escoles d’art, teatres o cellers, tots en estreta vinculació amb l’artista i amb el suport i la implicació de la Generalitat de Catalunya, les Diputacions de Barcelona i Lleida, diferents ajuntaments, l’Institut Ramon Llull i la Institució de les Lletres Catalanes.

El dissenyador Miquel Milà ha fet el logotip de l’Any Guinovart, que acompanyarà totes les publicacions que surtin al seu voltant, inclòs el catàleg que, un cop acabat l’Any Guinovart, es publicarà amb el recull de totes les activitats que s’hi hagin dut a terme.

L’excel·lent acollida de l’Any Guinovart per part d’institucions públiques i privades d’arreu del territori ha fet que desbordi l’any 2018, bo i començant el 12 de desembre de 2017 i acabant el maig de 2019.

La Fundació Privada Espai Guinovart d’Agramunt · Inaugurada el 1994 a Agramunt, és el primer centre d’art contemporani que es va crear a les terres de Lleida, i respon a la doble voluntat de Guinovart de promoure l’art contemporani i disposar d’un espai d’exposició permanent de la seva obra. Creat a partir d’una instal·lació in situ de Guinovart a l’antic mercat que mostra els valors del paisatge, de la seva gent i la projecció del mon local cap a  l’universal.

Després de més de 20 anys de trajectòria, el 2015 obté el premi Nacional de Cultura per la difusió del llegat de l’artista fundador, la promoció de l’art emergent i com al·licient per al turisme local i la promoció de la vila. El 2017 ha estat mereixedora de la Creu de Sant Jordi, màxim guardó atorgat per la Generalitat de Catalunya.

Els objectius fundacionals són: l’exposició permanent de l’obra de Guinovart integrada a l’Espai que porta el seu nom; el seu manteniment, ús, administració i conservació, així com del seu fons fundacional que avui compta amb més de 300 obres. La promoció, foment i divulgació de l’art contemporani en les seves diverses formes d’expressió, sobretot  en relació amb les escoles, a fi que nens i joves en puguin participar, conèixer i gaudir. L’organització d’estudis, seminaris, cursos, conferències, col·loquis, publicacions, exposicions i qualsevol altra activitat encaminada a l’educació artística.

tornar_radioIgualada