icon_radio

RÀDIO Igualada notícies vespre

BLOG

Igualada recorda, aquest dissabte, el 50è aniversari de la mort del mestre Joan Montaner i Guix

Aquest dissabte, 18 de novembre a les 11h, es durà a terme el descobriment d’una placa commemorativa del 50è aniversari de la mort del mestre Joan Montaner i Guix (1914-1967) al carrer Sant Carles número 4, la casa on va néixer i morir. L’acte comptarà amb la participació de la coral La Llàntia, que interpretarà diverses cançons, i es comptarà amb la presència del fill de l’homenatjat, Josep Montaner, de l’alcalde, Marc Castells, i de regidors del consistori.

Joan Montaner va ser una persona molt reconeguda i apreciada a Igualada per la seva apassionada i incansable dedicació a la música, sobretot en el vessant del cant. Director nat, va debutar en aquesta tasca el 1930, als setze anys, en fundar-se el Cor La Margarida de Santa Margarida de Montbui.

Iniciat en la música pel seu pare, Josep Montaner i Torreguitart, va continuar amb bons mestres com Manuel Borguñó –que el 1921 va ser fundador i primer director, fins al 1931, del Conservatori de l’Ateneu, avui l’Escola Municipal de Música– pel que fa al piano, Josep Munner –catedràtic sotsdirector del Conservatori del Liceu de Barcelona pel que fa al violí, Enric Morera en l’àmbit de la composició o altres prestigiosos mestres a Igualada, com Miquel Jornada o Joan Just.

Tot i que no es va prodigar com a compositor, va escriure diverses sardanes, com Dansaires igualadins, Antònia o Bell cim, i cançons com Tant bon punt naixia el dia o La pastora per a la coral dels Maristes, que van adquirir força popularitat. A més, al llarg dels anys, mai no s’ha deixat d’interpretar la seva sardana Recordant nostra terra, sigui per diferents corals, cobles o altres formacions musicals, tant locals com foranes. Amb lletra del polifacètic Ignasi Castelltort, ha esdevingut un dels cants emblemàtics d’Igualada.

El 1967, l’Ajuntament va demanar a Joan Montaner que fes una composició, amb lletra d’Antoni Carner, dedicada a la ciutat. I amb la salut ja delicada va escriure per a veus mixtes i orquestra el Cant a Igualada. Estava previst que totes les corals igualadines en fessin l’estrena per Santa Cecília d’aquell any, però el mestre va morir dos dies abans, el 20 de novembre. Com explica Josep Riba i Gabarró en el llibre Agrupació Coral La Llàntia, tres segles de cant, la seva mort va commoure profundament la ciutat i el seu funeral l’endemà, dia 21 a la tarda, a peu i amb el taüt portat a espatlles, va esdevenir una de les mostres d’aflicció més intensa i nombrosa de les que es tenia record. En haver enfosquit, no se li va poder donar sepultura fins al matí següent, en la intimitat dels familiars i amics propers. Casualment, era el 22 de novembre, festa de Santa Cecília, patrona de músics i cantors.

Aquell 1967, quan va morir prematurament a l’edat de cinquanta-tres anys, dirigia la Coral La Llàntia des de feia 34 anys; la Coral del col·legi dels Germans Maristes, que havia fundat el 1944; les sarsueles de l’Elenc Artístic Montserrat, que havia iniciat el 1951; la Schola Cantorum, que havia arrencat el 1964; el Cor La Lira de la Pobla de Claramunt, també des del 1964; i la Coral Mixta de la Schola Cantorum, desapareguda el 1963 i ressorgida el 1966 en bona part gràcies a la seva voluntat, que acabaria adoptant el 1995 l’actual nom de Coral Mixta d’Igualada. Al darrere, també quedaven incomptables col·laboracions amb la majoria de centres docents, artístics, culturals, folklòrics o de dansa de la capital de l’Anoia i en poblacions properes com Capellades, Carme, Òdena o Sant Martí de Tous.

Cant a Igualada es va estrenar el 8 de juny de 1969 a l’Ateneu Igualadí, llavors Centro Nacional, en un concert dins dels actes d’un homenatge pòstum a Joan Montaner. La dedicatòria del programa diu “l’ofrenen totes les entitats corals i musicals de la ciutat”. El mestre havia deixat escrita la part coral i l’harmonització del Cant, incorporant a l’inici uns compassos dels Goigs del Sant Crist d’Igualada i, al final, el tema popular de La Patera. Però, tot i que la composició no és llarga, va morir abans de poder-la plasmar orquestralment i ho va fer Jaume Cunilles per a la Cobla Orquestra La Principal de Bages, de Manresa, que en va fer l’acompanyament sota la direcció d’Eduard Mora i Munné, qui va cedir la batuta a Josep Montaner i Torres, fill del mestre, en el bis de la cançó.

Joan Montaner va recollir en vida moltes distincions i reconeixements, per a ell i per a les entitats de les quals va ser capdavanter, tant a Igualada com en altres indrets de Catalunya, de la península i de fronteres enllà. L’Ajuntament d’Igualada li va atorgar el 1966 la  Medalla de la Ciutat. I el 1977, als deu anys de la seva mort, va anomenar una avinguda amb el seu nom.

tornar_radioIgualada