icon_radio

RÀDIO Destacats

BLOG

Aquest cap de setmana, a Igualada, primera Fira de la Pajarera

Aquest cap de setmana, aquest dissabte 14 i demà diumenge 15 de març, el nucli antic d’Igualada acollirà la primera edició de la Fira de La Pajarera, una esdeveniment que pren el relleu de la de Pere III el Cerimoniós, que s’ha celebrat els dos darrers anys. La fira doncs, deixa de banda l’aspecte medieval i s’inspira en el mercat i la vida quotidiana de la Igualada fabril de finals del segle XIX i principis del XX. Agafa el nom i s’inspira en un edifici emblemàtic del modernisme a Igualada: el mercat cobert de la carn i el peix, més conegut com La Pajarera, que va estar situat des del 1910 i fins el 1963 al bell mig de l’actual Plaça de l’Ajuntament.

Comptarà amb un mercat d’època, una zona de tavernes i recreacions històriques, amb personatges característics del moment, com l’home anunci, el sereno, la parella de la Guardia Civil, les trementinaires o el fotògraf amb càmera de magnesi, entre altres. Segons ha explicat el primer tinent d’alcalde de Promoció Cultural, Josep Miserachs, “la fira de La Pajarera vol recuperar diferents aspectes d’una època en què Igualada iniciava la seva projecció, una projecció industrial, social, urbanística, de mercat d’abast comarcal, quan en definitiva en dibuixava la territorialitat d’una Igualada de futur, que ocuparia la capitalitat de l’Anoia”. Durant 53 anys, La Pajarera va ser un símbol de la plaça i del seu mercat i com a tal s’ha volgut recuperar aquest nom per a designar una fira amb un toc singular i diferencial, que “s’inspira en l’època d’una Igualada que ocupava un lloc destacat dins de la indústria i economia catalanes de l’època”, afegeix Miserachs.

Una ciutat que vivia entre bombos i telers

A la segona meitat del segle XIX, Igualada va viure una fase d’intens creixement relacionada amb la forta expansió de la indústria cotonera local, en paral·lel a la industrialització general de Catalunya. La indústria cotonera i la indústria adobera, que ja era tradicional des de segles enrere, van ser el motor d’una nova ciutat que traspassava els límits de la vila medieval emmurallada i començava a dibuixar-se com una ciutat moderna amb un urbanisme planificat, a l’entorn d’un plantejament ortogonal. Aquest creixement va tenir continuïtat a començament del segle XX, coincidint amb el període d’auge econòmic que va viure la indústria igualadina, que va aprofitat la crisi que patia Europa en el marc de la Gran Guerra. En aquest moment, a la industria tèxtil cotonera s’hi va sumar l’aparició de la indústria tèxtil del gènere de punt.

 

 

tornar_radioIgualada