Conversa entre Sònia Farré i Quim Arrufat sobre el Referèndum de l’1-O

25 de juliol de 2017

Divendres 21 de juliol a la tarda va tenir lloc una conversa al voltant del Referèndum de l’1-O i la Democràcia als Jardins de l’Ateneu d’Igualada. L’acte, força participat pel públic, va comptar amb les ponències de la diputada d’En Comú Podem Sònia Farré, que va formar part de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute i és part de l’equip impulsor del projecte dels Observatoris Ciutadans Municipals, i de Quim Arrufat, que és un dels dirigents més coneguts de la CUP i ara forma part del nou secretariat nacional cupaires. Tots dos ponents van oferir un acte obert i plural per reflexionar al voltant del Referèndum de l’1-O i la Democràcia.

Sònia Farré defensà que “malgrat que el referèndum de l’1-O és l’únic que podrem fer perquè qui impedeix aquest acte democràtic és el PP, gràcies al dret a decidir i a la voluntat de referèndum s’ha obert un debat intens a Espanya i al Congrés”, i concloïa que “el referèndum és una finestra d’oportunitat per obrir el règim del 78”. Per altra banda, va sostenir que el “referèndum ha estat un canvi de full de ruta del procés gràcies a la tasca feta tant per En Comú Podem com per la CUP”, dues formacions que ho reivindiquen des de fa temps. No obstant, criticà que “a aquest referèndum no estan cridades a participar aquelles persones que volen modificar l’encaix de Catalunya a Espanya” i que, per tant, això pot tenir repercussions negatives per als nivells de participació.

 

Per altra banda, Quim Arrufat va exposar que “l’estructura de l’estat espanyol és antidemocràtic perquè no deixa a la gent esdevenir actors de la seva vida política” i va concloure que “la clau del referèndum és fer trontollar el règim del 78 de l’estat espanyol”. Va seguir argumentant que “la prioritat de les esquerres polítiques en general consisteix en desmuntar l’estat espanyol i que la tasca de l’esquerra independentista en concret consisteix en construir la nostra pròpia república”, motiu pel qual va considerar que “si les elits trontollen, les classes populars avancen” i que  aquesta és una de les grans conseqüències del referèndum de l’1-O. Finalment finalitzà dient que “el referèndum ha de ser màximament homologable internacionalment i que per això són necessaris el cens i els col·legis electorals, però sobretot espais de debat per construir una república catalana”.