El jugador de l’Igualada Rigat Aleix Marimon no continuarà al club a final de temporada

13 de maig de 2024

El jugador de l’Igualada Rigat Aleix Marimon ha decidit posar fi a la seva carrera al conjunt arlequinat.

El jugador lleidatà ha emès un comunicat on ha fet pública la seva intenció de canviar d’aires. Ho ha manifestat a través d’una carta emotiva on malgrat que té previst marxar també ho ha fet a contracor. És per això que en en seu escrit ha volgut evidenciar la seva fidelitat al club.

Aleix Marimon va arribar als equips base de l’Igualada Hoquei Club ara fa 7 anys a l’etapa d’infantil. A partir d’aquí no només ha anat recollint èxits sinó que, amb la resta de la plantilla, ha anat signant un gran paper. És per això que al seu palmarès no tan sols hi figura la consecució de la World Skate Europe Cup assolida el mes passat a les Comes. També té un gran títol internacional quan l’any 2018 es va proclamar campió del Món amb la selecció espanyola Sub-17.

Aleix Marimon acabarà la temporada actual amb l’Igualada Rigat. Dissabte encetarà el play-off pel títol de l’OK Lliga a la pista del Noia.

CARTA DE COMIAT D’ALEIX MARIMON

FINS AVIAT. Sempre s’ha dit que els comiats no son fàcils, i la veritat es que no ho es gens, sobretot quan ho has de fer del teu club, el de la teva vida, el que portes al cor. Però a la vida s’han de prendre decisions, per molt complicades que siguin, i de veritat que aquesta ha estat molt difícil per mi. Em consola el convenciment de saber que me’n vaig amb la consciència tranquil•la, després d’haver-ho donat tot a cada partit i d’haver disfrutat molt d’aquests 7 anys al club. Igualada i sobretot (‘Igualada Hoquei Club sempre ha estat al meu cor, molt abans fins i tot de jugar-hi. Encara recordo quan el pare i l’avi m’explicaven històries d’aquells anys gloriosos del club; jo era un nen molt petit que mica en mica anava donant passes en l’hoquei i que m’anava creixent el somni… jugar a (‘Igualada Hoquei Club. Anys després, el destí m’ho tenia guardat. I ho he disfrutat encara molt mes del que havia somiat. L’Igualada ha estat, es i serà sempre casa meva, de tot cor. Però ara sento que toca sortir de la meva zona de confort, afrontar nous reptes per créixer com a jugador i com a persona, i seguir vivint experiències de l’esport que es un dels pilars de la meva vida.

El primer agraïment no pot ser per ningú altre que pel Marc Muntané: gràcies per portar-me aquell estiu de 2017 i ajudar-me a complir el meu somni de vestir els colors tan bonics del club. Han estat molts anys amb tu, i saps que t’estaré eternament agraït per tot el que m’has donat. Al Cesc Fernàndez, per donar-me l’empenta que tot jugador necessita en algun moment de la seva trajectòria, i per inocular-nos aquest ADN lluitador del que em sento tant orgullós. Molt bèstia el que vam viure la 2017-2018 !!!!

També es de justícia agrair a la junta, per creure en aquest projecte amb gent jove i de casa, i per permetre que jo en fos un dels integrants. M’he sentit com a casa en part també gracies a vosaltres.

Als irreductibles del Front Tauró, GRÀCIES infinites. Sou culpables de que haguem fet una de les millors temporades que recordo. Menció a part per vosaltres, Franc i Ventu, molt mes que companys de pis: gràcies per posar-m’ho tot tan fàcil i per fer-me gaudir tant d’aquest any. Us trobaré a faltar.

No em vull oblidar de tots els companys que he tingut, tant a la base com al primer equip, dels quals he aprés una barbaritat. En especial als de la quinta 2002, Dalmix, Armand, Martí, Oriol, Jordi… inoblidables els anys que hem viscut junts.

sobretot als d’aquest últim any, Bars, Tety, Nil, Llenas, Rouzé, Xumet, Xavier i Biel, Puyi, Traver, Bové, Pep, Axel, l’hem liat molt fort i hem escrit una pàgina molt bonica de la història del club. Sabeu que per mi sou família, em tindreu per tot el que necessiteu.

deixo pel final als que hi han estat sempre, des del primer dia i fins al darrer. Son moltes experiències viscudes, son set temporades amb vosaltres, veient-nos quasi cada dia, patint, rient, fent bromes, passant estones fora pista…fent-nos grans junts. Us trobaré molt a faltar, gràcies per fer-me sentir un més de vosaltres i per acollir-me tant i tant bé. Si em fessin escollir algú amb qui compartir equip, sense cap mena de dubte serieu vosaltres: Carol, Toye i Riba.

Finalment agrair a totes les famílies i nens de la base, pel caliu que m’heu donat, perquè només tindré paraules boniques cap a cadascú de vosaltres. Somieu, somieu molt perquè si ho desitges i treballes, s’aconsegueix tot el que et proposes.

l per últim, a la meva família, per posar-me facilitats per jugar al club de la meva vida, per acompanyar-me a cada partit, a cada desplaçament, per ajudar-me com ho feu; se que molts cops ens hem enfadat, però sense vosaltres res de tot el que ha passat hagués sigut possible.

Ara queda el play-off; i defensaré aquest escut com sempre ho he fet, amb tot el que tinc i fins a l’últim segon. Per viure la màgia de Les Comes un últim cop.

Gràcies i fins aviat!