Els Gossos, aquest diumenge al Teatre Municipal l’Ateneu

25 de març de 2021

Diumenge dia 28 de març, a les 7 de la tarda, la Sala Trono de Tarragona oferirà el seu espectacle Els gossos, de l’autor i director argentí Nelson Valente. La bona relació de Valente amb la sala sorgeix a partir de treballar junts amb l’èxit teatral ‘El Loco y la Camisa’ al FITT Noves Dramatúrgies (Festival Internacional de Teatre de Tarragona) l’any 2013. Des d’aquell moment, l’equip de la sala va decidir que volia produir un nou text de l’autor. Aquesta és, a més, la seva primera col·laboració amb el Festival Grec.

L’Albert (Joan Negrié), l’Emili (Albert Pérez) i l’Alicia (Mercè Arànega), confor­tablement acomodats en les seves pors, es veuran abocats a revisar certs plantejaments que converti­ran la seva plàcida llar en un camp de batalla, mentre la Laura (Sandra Monclús), es des­cobreix capaç de la seva major he­roïcitat: atrevir-se a mirar des de la consciència.

L’espectacle té un preu entre els 15 i els 20 € amb descomptes per a diversos col·lectius. Els joves fins als 25 anys poden comprar l’entrada a cinc euros. Venda d’entrades a taquilla del Passatge Vives,  els dijous d’11 a 13 h i de 18 a 20 h i una hora abans de cada espectacle, també al web teatremunicipalateneu.cat.

Els Gossos

El dia del seu quarantè aniversari, la Laura té una experiència fugaç però demolidora: durant el seu trajecte habitual en metro, un desconegut li somriu i li diu alguna cosa a cau d’orella. Ja a casa, durant la festa, aquella llavor germinarà i acabarà bombardejant la “suposadament” assentada vida familiar, malgrat els esforços de la Laura per mantenir la unió amb i entre els seus éssers esti­mats.

Aneu amb compte amb les trobades inesperades i amb els petits detalls, perquè sovint contenen llavors que germinen sense que se sàpiga del cert quina planta en naixerà. Aquella simple frase que podria haver oblidat i a la qual podria no haver concedit cap valor desferma un bombardeig que, malgrat els esforços de la protagonista per mantenir la unió entre els éssers que s’estima, converteix en un camp de batalla la seva vida familiar.

La Laura s’ha atrevit a mirar-se la seva pròpia vida des de la consciència. És tota una heroïcitat, però, ara, ja no hi ha marxa enrere i en la seva existència s’ha desfermat una crisi total: aquesta és la vida que vull? Quan la vaig escollir? És així com vull passar el temps que em quedi? Sí, són interrogants especialment poderosos. Tant, que no només provoquen la crisi d’una única persona, sinó que estenen el foc als qui l’envolten. Odis, ressentiments, amors i una pila d’històries del passat emergeixen reflectits en els ulls d’aquells gossos que formen part de la història familiar i que, ara, sembla que projectin la seva mirada cap al present. Passats imaginats, vides frustrades per la por, victimitzacions: tot forma part d’una història que no parla només sobre la família que veureu en escena sinó també sobre els espectadors i espectadores que s’asseuen al pati de butaques i, de fet, sobre tota la humanitat.

Nelson Valente

Nelson Valente presenta per primera vegada un espectacle al Teatre Municipal l’Ateneu. L’autor argentí proposa una mirada a consciència sobre les nostres vides i la insatisfacció que trobem en elles. Amb la seva característica manera de construir el diàleg Valente orquestra un crescendo constant en el to dels personatges, allò que comença com una conversa de sobre taula comuna acaba convertint- se en una explosió de retrets i frustracions.

Com de costum en els seus textos, el drama quotidià es mescla de manera molt homogènia amb un refinat humor que arranca rialles d’aquelles situacions més doloroses, atrapant a l’espectador a l’interior dels diferents personatges, les seves vides i els seus anhels. El dramaturg dilueix dins de cada rèplica temàtiques d’actualitat però universals com poden ser les frustracions familiars, el paper de la dona en el matrimoni tradicional, o l’alienació de les persones en una societat pensada per treballar i consumir sense descans.

Nelson Valente és director, drama­turg i professor de teatre. Format a l’ EMAD i a l’Escuela de la Fun­dación Teatro del Sur, ha fet ta­llers particulars amb els mestres Teresa Istillarte, Ricardo Bartís, Walter Neira i Eugenio Barba.  Ha sigut director de la Comedia Municipal, de l’escola de teatre i director artistic del Teatre Mu­nicipal de Lomas de Zamora. Ac­tualment és fundador i director de la Compañía del Complejo Cultu­ral Banfield Teatro Ensamble.  Entre les seves creacions desta­quen ‘El loco y la camisa’, ‘El de­clive’, ‘Sólo llame para decirte que te amo’ i ‘Lontano Blue’ en copro­ducció amb la companyia italiana Sementerie Artistiche. Ha dirigit obres de Beckett, Pere Riera, Pau Miró, Nelly Fernández i és a punt d’estrenar l’obra Jauría de Jordi Casanovas, a l’Argentina.

Mercè Arànega

És una de les actrius més reconegudes de Catalunya.  Entre les se­ves darreres interpretacions tea­trals hi trobem ‘Com els grecs’ de Steven Berkoff (Teatre Lliure), ‘Paradisos Oceànics’ d’Aurora Bertrana (Festival Grec / Teatre Akadèmia), ‘Davant la jubilació’ de Thomas Bernhard (Temporada Alta / Teatre Lliure), ‘Victòria’ de Pau Miró (Teatre Nacional), ‘Neus Català: Un Cel de Plom’ de Carme Martí i Josep M. Miró, ‘L’Al·lè de la Vida’ de David Hare, ‘L’hort de les oliveres’ de Narcís Comadira, ‘La bona gent’ de David Lindsay Abaire, ‘Madre Coraje’ de Bertold Brecht, ‘Largo viaje hacia la no­che’ d’ Eugene O’Neill, ‘Car Wash (túnel de rentat)’ de Marc Rosich, ‘Yerma’ i ‘Bodas de sangre’ de Fe­derico Garcia Lorca, ‘Una vella coneguda olor’ de Benet i Jornet.

 També ha treballat en cinema i te­levisió, la podem recordar a ‘Pa negre’ d’Agustí Villaronga o ‘Esta­ció d’enllaç’ i ‘El Cor de la ciutat’ entre d’altres. Va obtenir el Premi de la Crítica per ‘Les Presidentes’ i ‘Perifèria Koltés’ (1999) i per ‘Doña Rosita la Soltera’ (2014), el Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya i el Pre­mi Butaca per la seva interpreta­ció en ‘Mort de Dama’ (2010) i el premi Margarida Xirgu per la seva interpretació en l’obra ‘L’amant’ (1997).

Joan Negrié

Té una extensa trajec­tòria teatral. Format al col·legi del teatre de Barcelona i en diferents workshops entre ells amb Thomas Ostermaier a Berlin, amb Luciano Melchionna a Roma o amb Alejan­dro Catalan i Nelson Valente a Buenos Aires. Des dels seus inicis professionals el 1999 de la mà d’Oriol Grau amb Sopa de ràdio no ha parat d’ac­tuar.

Els seus treballs teatrals més des­tacats són ‘The full monty’, ‘Tirant lo blanc’, ‘La Felicitat’, ‘Barcelo­na’, ‘La marató de Nova York’, ‘You say tomato’ o ‘Jane Eyre’. Amb directors de referència com Mario Gas, Calixto Bieito, Ser­gi Belbel, Javier Daulte, Magda Puyo, Carme Portaceli, Xavier Al­bertí, Jordi Prat i Coll, Juan Car­los Martel, Joan Ma Segura o Àn­gel Llàcer

.El 2009 va ser seleccionat per for­mar part de la companyia estable del TNC amb la que va fer 5 espec­tacles, entre ells ‘Lluny de Nuuk’, ‘Gang Bang’ o ‘Vimbodí vs Praga’.  Ens els últims anys ha pogut for­mar part de dos espectacles inter­nacionals: ‘El loco y la camisa’ de Nelson Valente (Argentina) i ‘Dig­nità autonome di prostituzione’ de Luciano Melchionna (Itàlia) amb el qual ha fet temporada i gira per Itàlia.

A Televisió l’hem pogut veure a sèries com ‘Los Serrano’ a T5, Isa­bel a TVE1, ‘Merlí sapere aude’ a Movistar, ‘Les del hoquei’ i ‘Com si fos ahir’ a TV3 o ‘Antidisturbios’ a Movistar dirigida per Rodrigo So­rogoyen.  I en cinema en els films ‘Cerca de tu casa’ d’Eduard Cortés, ‘Sonata per a violoncel’ i ‘Barcelona 1714’ d’Anna Ma Bofarull, ‘El fotógrafo de Mauthausen’ de Mar Targaro­na o ‘A 6 días corrientes’ de Neus Ballús.

Albert Pérez

S’ha format en workshops amb Carol Rosenfeld, John Strasberg, Penny Cherns, Konrad Zsiedrisch, José Sanchis Sinistierra o Bob Mc Andrew en­tre d’altres.

Ha participat en més de 60 mun­tatges teatrals entre ells ‘La Ram­bla de les floristes’ (Sagarra) al TNC, Les Noces de Figaro (Beau­marchais) al Teatre Lliure, ‘Bai­xos fons’ (Gorki) TNC, ‘Ricard II’ (Shakespeare) Ivanow, ‘L´home dels coixins’ (McDonagh) teatre Lliure, ‘Macbeth’ (Shakespeare), ‘Dicktat’ (Korman) Tantarantana. També als musicals ‘Guys and Dolls’, ‘Golfus de Roma’, ‘Fairy’, ‘Dancing’ o ‘Full Monty’. Dirigit per directores com Carme Porta­celli, Jordi Prat i Coll, Xavier Al­bertí, Magda Puyo, Xico Massó, Mario Gas, Sergi Belbel, Natalia Menéndez, Lluis Homar o Silvia Munt.

A la televisió l’hem vist a series com ‘Nit i dia’, ‘La Riera’, ‘Polse­res Vermelles’, ‘Porca Misèria’, ‘Sitges’, ‘Secrets de família’, ‘Po­ble Nou’, ‘El Comisario’, ‘Cuenta­me como pasó’ sota les ordres de Jordi Frades, Eduard Cortés, Pau Freixa, Jordi Roure, o Joel Joan.També telemovies com ‘Pau la força d´un destí’, ‘Salaó’, ‘Ando­rra’, ‘Carles Príncep de Viana’, ‘Cerdá’, ‘Violetas’, ‘BCN ciutat neutral’ entre moltes, amb els di­rectors Silvia Quer, Lluis M. Güe­ll, Sònia Sánchez, Pau Freixa o Manuel Huerga.

Al cinema a participat en produc­cions nacionals i internacionals: ‘Durante la tormenta’, ‘La sombra de la ley’, ‘A la deriva’, ‘Cut Run’, ‘La educación de las hadas’, ‘Lilli the witch’, ‘El Perfume’, ‘Pleure pas Germaine’, ‘La ciudad de los Prodigios’ amb directors com Ma­rio Camus, Ventura Pons, Oriol Paulo, Tom Tykwer, José Luis Cuerda, Alain D´Halleux, Lluis Danés o Harald Sicheritz.

Albert Pascual

L’escenògraf i figurinista montbuienc és llicenciat en Comunicació Au­diovisual per la Universitat Pom­peu Fabra i en Escenografia per l’Institut del Teatre, del qual n’és professor. És membre de la companyia de teatre independent La Calòrica, dins la qual ha dissenyat l’esceno­grafia i el vestuari de tots els seus espectacles: ‘Feísma enfermedad y muy triste muerte de la Reina Isabel I’ (2010 i 2020), ‘L’Editto Bulgaro’ (2012), ‘La Nau dels Bo­jos’ (2013), ‘Bluf’ (2014), ‘Sobre el Fenòmen de les Feines de Merda’ (2015), ‘El Profeta’ (2016), ‘Fair­fly’ (2017) i ‘Els Ocells’ (2018) i De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda (2021), el gran èxit de la temporada del Teatre Nacional de Catalunya.

Alguns dels altres dramaturgs i directors amb els quals ha treba­llat son Josep Maria Miró en es­pectacles com ‘El Principi d’Ar­químedes’ (Sala Beckett – Festival Grec’12), ‘Nerium Park’ (Sala Bec­kett, 2018) o ‘Fum’ (TNC, 2013); Sílvia Munt a ‘La Resposta’ (Tea­tre Goya, Grec 2018); Marilia Samper a ‘L’Alegria’ (Sala Becke­tt, 2017); Jordi Casanovas a ‘Una Història Catalana’ (TNC, 2013) i ‘Vilafranca’ (Auditori Municipal de Vilafranca, 2015) entre altres; Llàtzer Garcia a ‘Sota la Ciutat’ (TA-La Planeta, 2015) i ‘La Terra oblidada’ (Sala FlyHard, 2012); Marc Artigau a ‘Els Perseguidors’ de Paraules (TNC, 2016); Cristina Clemente a ‘La nostra Champions Particular’ (La Troca produc­cions, 2012) o Joan Maria Segura a ‘You Say Tomato’ (Sala Trono – Sala Muntaner, 2015).