Escollir entre una major mancomunitat o una fusió de la Conca d’Òdena centra el debat de DdD a l’Ateneu

16 de març de 2015

L’organització territorial de la Conca d’Òdena va ser posada a debat al DdD (Dimarts de Diàlegs) a la Sala de Socis de l’Ateneu Igualadí amb la pregunta “Què suposaria viure al municipi Conca d’Òdena?”. Es van abordar les diferents possibilitats d’una major integració dels municipis de la Conca, des de potenciar i fer créixer l’actual Mancomunitat per compartir serveis, fins a estudiar les possibilitats d’una fusió. Tots els participants van coincidir en destacar de que hi ha hagut poc debat sobre aquest tema i DdD el va tractar des de diversos àmbits i també amb diferents referències històriques a l’hora d’esbrinar si hi ha una identitat de Conca.En aquest sentit, es va dir que el terme Conca d’Òdena s’utilitza des de fa més de mil anys, quan en alguns llibres ja es parla de l’existència del baró de la Conca, que vivia al Castell de Claramunt. De manera gràfica es va dir que la Conca és com la Unió Europea, on cal escollir en quins graus es fa la integració i amb el dubte de si ha de ser una unió d’estats (ajuntaments) o de ciutadans. En el cas de la Mancomunitat, es va apuntar que hi tenen cabuda diferents municipis com Castellolí, Jorba, la Pobla o Sant Martí de Tous, però que en el cas d’una fusió, caldria plantejar-la sobre els que ja comparteixen un espai concret com són Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Òdena.

La introducció de l’acte va anar a càrrec del Catedràtic de Ciència Política Quim Brugué, que va fer una explicació genèrica sobre com tracten les polítiques supramunicipals els diferents països, des de la fusió que hi va haver al Regne Unit, fins al model de mancomunitats que aplica França on es premien econòmicament aquells ajuntaments que uneixen serveis. D’altra banda, va parlar de que a la cultura Mediterrània les identitats locals són molt fortes i que això fa més difícil una fusió de municipis. Tot i així, va apuntar que cal buscar la col·laboració i no la competència. Després de les paraules de Brugué van intervenir els diferents convidats de la “Fila 0” experts en diversos temes en l’àmbit de la Conca i també el públic.

Pel que fa a la competitivitat econòmica de la Conca, des del punt de vista empresarial es va defensar una major integració, ja que impediria una dispersió dels polígons industrials com hi ha ara amb parcel·les de terreny petites que no són atractives per les empreses que podrien venir de nou al territori. Això faria guanyar eficiència al territori, ja que obligaria a planificar l’urbanisme de manera conjunta. També es va dir que si la Conca d’Òdena fos una ciutat de 64.000 habitants unint els quatre municipis grans, es tindria molt més poder a l’hora de reclamar infraestructures a les adminsitracions superiors. En aquest sentit també es va apuntar que una ciutat amb aquesta població, seria una de les més grans de la Catalunya interior.

Pel que fa a l’eina d’integració es va parlar de que una Mancomunitat amb més paper podria ser útil per compartir serveis com la recollida d’escombraries, la policia local o documents de planificació i promoció económica per estalviar costos als Ajuntaments i això podria beneficiar als ciutadans. També s va parlar de buscar l’equitat, ja que ara els ciutadans d’un municipi o altre tenen impostos i serveis diferents només pel fet de viure a un o altre cantó del riu, per exemple. Es va explicar que una major integració permetria fomentar la igualtat entre els ciutadans de la Conca, ja que al cap i a la fi comparteixen un mateix territori.

D’altra banda, també es va preguntar si aquest era un debat que sempre s’havia abordat des d’una òptica igualadina i es va dir que ha estat així però que els municipis del voltant, sense el lideratge d’Igualada, poca cosa poden fer-hi i que Igualada, sense comptar amb els altres municipis, tampoc pot fer-hi res. En aquest sentit, es va explicar si el poder polític ha impulsat o impedit una major integració de la Conca i es va apuntar que la Mancomunitat va ser creada amb els primers ajuntaments democràtics però no va entrar en funcionament fins a l’any 2001. Des d’aleshores hi ha hagut algunes diferències entre ajuntaments i la Mancomunitat ha viscut moments de més activitat i de menys que han anat frenant la integració de serveis, per això es va valorar que aquest organismo hauria de tenir un paper i unes línies fixades que els governs no poguéssin canviar cada 4 anys. En la vessant política també es va explicar que dels actuals 62 regidors que sumen Igualada, Vilanova, Montbui i Òdena, es passaria a només 25, en el cas de ser un sol municipi, i es va demanar generositat als municipis que tenen més terme municipal.

L’organització de DdD vol agrair a tot el públic la seva participació a l’acte, que un cop més va enriquir el debat, i properament es farà pública la data i el tema de la propera sesisó, prevista pel mes d’abril. Tota la informació i alguns vídeos de resum de DdD es poden veure a la pàgina web dimartsdedialegs.ateneuigualadi.cat.