RÀDIO Estació Central
BLOG
ESTACIÓ CENTRAL 17 de juliol de 2026 d’11 a 12h
Avui després de 31 anys i mig tanco el micròfon…off…s’apaga el llum vermell!!
No és gens fàcil, eh …Un comiat sempre és per a tancar alguna porta i aquí, avui en tanco una de molt gran.
Per a mi, la ràdio no ha estat mai una feina, sinó una passió absoluta: l’art de connectar, de fer companyia i de creure en la força de la paraula i de la música d’una manera que pocs entenen.
Mentre que a l’altre costat d’aquest vidre sovint només hi he trobat indiferència, silenci o mirades que feien de menys aquesta professió, sé que a l’altre costat de l’antena hi éreu vosaltres. Marxo amb el cap alt, sabent que he donat el cor per aquest ofici, malgrat que els qui m’envoltaven mai hagin sabut entendre el valor de la nostra connexió.
Qui m’ho havia de dir que una afició, un “hobby” em donaria la possibilitat de poder parlar tant de temps a tantes i tantes persones que en algun moment m’heu escoltat…O això crec perquè mai no he sabut qui i quantes estàveu en sintonia (sobretot aquests darrers anys)…I tot això de manera totalment autodidacta…jo no he estudiat periodisme ni comunicació audiovisual ni res que se li acosti…això sí, he estimat la ràdio des de ben petita i he tingut sempre tanta il·lusió …tanta, que ha estat el motor principal per a seguir avançant.
Qui m’ho havia de dir que aquell 9 de gener de 1995 quan vaig començar a fer aquell “Torn de matí” amb un equip ja consolidat, em donés la possibilitat d’adreçar-me a tu i també a tu…que encara avui m’escoltes través dels micròfons del 96.6 primer, del 103.2 després i més endavant també a radio igualada.cat.
Pel camí he anat canviant de programes i de formats…encara me’n recordo dels concursos que feia amb totes aquelles persones fidels que participaven cada dia al mateix “Torn de matí” o al “D’ara endavant”…I després va venir la música amb la Fórmula d’èxits i ara l’Estació Central.
Entremig hi ha hagut programes que m’han omplert molt també com “La galeria”, on he tingut l’oportunitat d’aprendre l’ofici d’entrevistar, produir, realitzar, muntar… o dedicar-li una hora setmanal als artistes emergents…Alguns ara els sentiu a totes les emissores i els veieu als grans concerts i festivals del país. La programació musical que sentiu a Ràdio Igualada també ha estat sota la meva responsabilitat…i la majoria de les sintonies, els “claims” que ja s’han fet familiars com aquell que diu: “la ràdio que s’escolta a la ciutat”…la creativitat vaja!
Quin plaer ha estat poder anar fent aquest munt de coses…que semblen petites, invisibles, però que potser…les trobareu a faltar d’ara endavant. Heu de ser exigents amb els que es queden, no us conformeu amb el que us donin…
Deixo avui aquí, a les ones de Ràdio Igualada un bon tros de la meva vida professional…que m’hagués agradat haver pogut desenvolupar amb més gent disposada a mantenir la màgia de la ràdio, segur…però quan la roca és tan dura que per més que ho intentes no es mou de lloc, el millor és vorejar-la i buscar el camí més planer.
Han estat anys molt durs, sobretot aquests darrers en què no he tingut el suport de ningú…que quan tens idees t’aparten perquè suposen feina…que quan sobresurts per la teva capacitat de fer les coses més o menys bé i sense voler, despuntes per sobre d’algú altre, et rebutgen…que demanes ajut(això que tant es valora i es ven avui dia) et giren l’esquena els que en teoria t’haurien de -com a mínim escoltar-…però vaja que he sigut feliç podent obrir cada dia el micro d’aquesta sintonia, posar-me el somriure i donar-vos amb la música i amb les meves històries musicals una mica de felicitat…i amb això ja em dono per satisfeta.
Tinc el convenciment o així si més no ho vull creure que, aquests 31 anys i mig no han quedat només en aire a les ones.
Gràcies a totes les persones que en algun moment heu parat atenció a la meva paraula, a la música que ha sonat, a la companyia que us he pogut fet…gràcies!!!
Feliç estiu i fins sempre!
***FAKE***
