ÚLTIMA HORA | El porter Elagi Deitg anuncia que no continuarà la temporada vinent a l’Igualada Rigat

7 d'abril de 2022

El porter de l’Igualada Rigat ha anunciat que no continuarà al club arlequinat un cop s’acabi aquesta temporada.

El porter vigatà va arribar l’any 2012 provinent del CP Vic i durant aquests temps ha estat un dels baluards del conjunt arlequinat. Eficaç tant en les jugades a bola aturada com en jugades o contraatacs, Elagi ha estat una autèntica muralla per a la rereguarda igualadina.

Ho ha fet a través d’un comunicat que ha penjat a les xarxes, de la mateixa manera que la setmana passada va dur a terme el capità, Ton Baliu. El porter ha explicat que “fa cosa d’un mes i de forma reactiva a la meva demanda el club em va anunciar que no em podien assegurar la meva continuïtat… conseqüentment vaig haver de prendre la decisió més dura de la meva vida”. També ha fet un agraïment al club que el va fitxar fa 10 anys i que tal com explica: “vull agrair al Manel (Burón) i a la seva junta quan fa deu anys van pensar que fitxar un porteret de Vic era una bona idea”.

Aquí podeu llegir el comunicat sencer d’Elagi Deitg:

 

Igualadí i Igualadina,

Fa uns dies no m’imaginava avui estar escrivint aquesta carta, però us haig de comunicar que aquesta serà la meva última temporada a l’IHC.

Les meves prioritats des d’un primer moment, i igual que els últims deu anys, sempre han sigut: continuar jugant a hoquei i continuar apostant per aquests colors que per mi, avui dia, són casa meva. Fa cosa d’un mes i de forma reactiva a la meva demanda el club em va anunciar que no em podien assegurar la meva continuïtat… conseqüentment vaig haver de prendre la decisió més dura de la meva vida.

Avui recordo unes paraules que vaig dir quan vaig arribar amb vint anys, “vull ser un home de club, no ho he pogut ser a Vic, espero poder-ho ser aquí”. Aquesta sempre ha sigut la meva manera d’entendre l’hoquei i sempre ha sigut la meva font d’ambició per continuar jugant i gaudint d’aquest esport i d’aquest club. I puc dir que fins al final, sempre he sigut fidel a aquest principi.

Marxo amb la sensació d’haver fet una molt bona feina i amb la sensació d’haver ajudat al club en una dècada difícil pel que fa el primer equip. No he tingut la sort de guanyar cap títol, però em sento orgullós d’haver ajudat al club a mantenir la categoria durant aquests deu anys, especialment en aquests últims dos, també em sento orgullós d’haver defensat l’escut per Europa i en les diverses copes del rei. Tot això en una dècada on es va crear un equip des de zero, on el pressupost de la plantilla s’ha reduït any rere any i on hi havia anys que començàvem la temporada sense patrocinadors i amb incertesa.

A la vegada també marxo amb la tranquil·litat de saber que la porteria de l’Igualada està garantida pels pròxims anys. Li desitjo tota la sort del món al Guillem, el futur és teu i saps que em tindràs a prop per qualsevol cosa que necessitis.

l també marxo amb un germà més, un germà gran, la meva etapa a l’IHC no té sentit sense ell, moltes gràcies Ton per rebre’m amb els braços oberts fa deu anys, per ensenyar-me a ser igualadí fa nou anys, per ensenyar-me a liderar i a capitanejar fa sis anys, per deixar-me entrar a la teva família fent-me padrí fa quatre anys i també per escoltar-me sempre i compartir els patiments d’aquests dos últims anys. No ser què ens oferirà el futur, però tinc clar que no sé, ni amb què, ni quan, ni com, ni perquè, però ens tornarem a ajuntar i tornarem a gaudir. T’has convertit en una llegenda on molta gent tan sols podran somiar en apropar-s’hi.

Vull agrair al Manel i a la seva junta quan fa deu anys van pensar que fitxar un “porteret” de Vic era una bona idea. I agrair també tots aquests que s’han mantingut amb aquesta idea.

Vull agrair a tots els entrenadors i staff per fer-me créixer com a porter i com a persona. En especial a l’Antoni, el Puyi i el Martí, que sempre fan una feina imprescindible i em porten suportant, igual que jo a ells, des del principi.

Vull agrair a tots els companys amb els quals he compartit vestidor aquest últim any per l’esforç que han posat dia a dia i el bon ambient que hem aconseguit crear, crec que això, com sempre i des de fa anys, és la clau de l’èxit del primer equip.

També vull agrair a tots els companys que he tingut al llarg d’aquests anys, per aguantar-me i fer-me gaudir com un nen, en especial als mítics “Dos Toques”, amb la persona que he compartit més anys de vestidor el gran Sergi Pla, a tots els jugadors Igualadins que el final han passat a ser la meva família Ton, Nil, Joan, Vidal, Roger, Tety i molts més, també a una persona que tot i només jugar junts un any, em va marcar molt en aquesta etapa com és el mític Gemi i també a una persona que va tenir un doble rol cap a nosaltres, primer com a jugador i després com entrenador, moltes gràcies David Càceres.

També vull agrair tot el que he après dels meus companys de porteria al llarg d’aquesta dècada i per acceptar un paper tan sacrificat i poc agra.it que heu portat d’una forma exemplar i professional. Gràcies Albert, Larios, Àlex, Bernat, Manel, Guillem i Jaume.

Vull agrair també a tota l’afició de l’IHC tot el suport rebut des del primer dia, la feina de porter no sempre és agraïda i em dona molt d’orgull poder dir que mai he sentit cap paraula negativa per part vostre durant els últims deu anys. Vull donar un agraïment especial a la penya Equip i Força i als cafres del Front Tauró, que sapigueu que, passi el què passi, sempre seré un de vosaltres.

Vull agrair també a tota la meva família i la Marta tot el suport que he rebut aquests anys, tot l’esforç que ha suposat venir a les Comes cada quinze dies i sobretot agrair també tota la preocupació i companyia que he tingut en els mals moments.

Vull agrair totes les bones paraules que he rebut per part de l’entorn de l’IHC, moltes gràcies Kilian per posar l’IHC al mapa cada dia des de fa molts anys i sobretot gràcies per compartir els teus valors i per entendre’m sempre, gràcies a Ràdio Igualada, a tota la premsa i al gran Aitor Centelles. I també vull donar les gràcies a tota la ciutat d’igualada i al seu alcalde i amic Marc Castells.

Per acabar només voldria dir que ja fa anys que el meu cor va decidir dividir-se en quatre trossets, dos blaus i dos vermells. Visca (‘Igualada Hoquei Club. Sempre arlequinat.

Elagi : )