CCOO destaca l’efecte positiu de la reforma laboral sobre l’ocupació indefinida a l’Anoia i reclama mesures urgents davant l’impacte de la inflació sobre rendes i salaris

11 d'abril de 2022

Quan han passat tres mesos des de l’aprovació de la reforma laboral, el seu efecte sobre la qualitat de l’ocupació sembla evident. Un 36,5% dels contractes signats el passat mes de març a l’Anoia han estat indefinits, el que suposa un augment de prop de 20 punts en relació a l’escenari anterior.

Continua també la creació d’ocupació amb un increment del nombre d’afiliats i afiliades a la Seguretat Social a la comarca, el que contradiu a aquells que situaven la reforma laboral com un element d’inhibició per a la recuperació del mercat de treball. Tanmateix, la forta irrupció d’una elevada inflació posa en risc aquesta recuperació, afectant molt especialment a les rendes més baixes. L’escenari al que ens enfrontem reclama d’un pacte de rendes que asseguri el poder adquisitiu de salaris, prestacions i subsidis i que canviï el sistema de fixació de preus energètics que amenaça l’estabilitat i resiliència del teixit productiu.

La situació d’extrema precarietat a la que es veuen exposats els col·lectius més vulnerables (ingressos salarials inferiors al SMI, pensions mínimes i no contributives, persones registrades a l’atur) requereix ajuts específics i l’increment inajornable de l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), congelat des de fa 12 anys.

Davant d’aquesta situació, des de CCOO es situen les següents reivindicacions:

1.- Els preus elèctrics comporten un important llastre i risc per a les persones i per a les empreses. És peremptori un canvi en el sistema de fixació de preus que acabi amb els beneficis caiguts del cel de les elèctriques i les posi al servei de la ciutadania i del teixit productiu.

2.- Mentre les empreses traslladen l’increment dels costos energètics als preus (inflació subjacent), es pretén utilitzar els salaris com únic mecanisme de contenció de la inflació. Són imprescindibles clàusules de revisió salarial en tots els convenis per garantir que no es perdi poder adquisitiu i la contenció dels beneficis empresarials (dividends, bonus…).

3.- La inflació pesa molt especialment sobre les rendes més vulnerables. Al marge del bo elèctric i de l’increment de l’IMV, cal un ajut d’emergència per a pensionistes amb complements a mínims o amb pensions no contributives, així com per a persones aturades i assalariats/des amb rendes per sota  del SMI. L’increment de l’IRSC es fa del tot necessari.

4.- El Pla nacional de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la crisi és una bona iniciativa, però es queda curta. Calen mesures concretes (crèdit, pla de suport a la liquiditat, etc.) també des del govern de Catalunya i l’activació i execució urgent i eficaç de les inversions en el marc del Pla de recuperació i resiliència.

El 23 de març CCOO i altres organitzacions van sortir al carrer, un cop més, per demanar solucions al Govern i a les institucions europees perquè la crisi energètica no la paguin els de sempre. Existeix el perill que la factura de l’electricitat s’acabi amortint amb una baixada generalitzada d’impostos que hipotecaria encara més el futur de l’educació, la sanitat, els serveis, les pensions i un llarg etcètera, i que comprometria novament l’ocupació.

CCOO defensa canviar el sistema de fixació dels preus de l’energia, aprofitar els fons europeus per accelerar la transició verda i ajudar els sectors particularment afectats i les llars vulnerables, però també que s’actuï per tal que els lloguers es controlin i els salaris no perdin poder adquisitiu.