CRÒNICA NEGRA – La història del pare de Salvador Puig Antich quan treballava en una coneguda farmàcia d’Igualada

16 d'octubre de 2015

Aquesta és la història real del pare de Salvador Puig Antich, Jaume Puig, en una coneguda farmàcia d’Igualada. Saps què va passar? El Sergio Pérez ens ho explica en aquest relat.

Els Puig Antich i Igualada, una història de la Guerra Civil a la ciutat

L’esquema de la Guerra Civil Espanyola a Igualada no dista gaire del de la resta de Catalunya. La capital de l’Anoia també va viure l’esclat revolucionari després d’aturar el Cop d’Estat. Les milícies antifeixistes van controlar la ciutat durant els primers mesos de la guerra fins que la Generalitat va recuperar la iniciativa, ja al maig de 1937. En acabar la guerra, els franquistes van imposar a la ciutat el mateix règim dictatorial que imperava a la resta de l’Estat.

És en aquest context on es produeix el cas de Joaquim Puig, un practicant de farmàcia empordanès resident a la ciutat, i pare de Salvador Puig Antich, un dels últims executats per la dictadura franquista.

Puig havia arribat a la ciutat empès per la presència a Igualada de la seva promesa, Immaculada Antich, i per buscar treball i formació en alguna farmàcia. El pare de Puig Antich era militant d’Acció Catalana Republicana, un partit gairebé sense representació institucional, però molt actiu durant la 2a República.

Finalment va entrar a treballar en una important farmàcia, tot i que els seus amos estaven ideològicament molt contraposats amb Puig, van poder establir una bona relació gràcies a l’eficiència que demostrava en el treball. Però aquesta situació va canviar radicalment a partir de Juliol de 1936.

L’esclat revolucionari va suposar la detenció, entre d’altres personalitats de les elits locals, de l’amo de la farmàcia i el seu germà. Dos dies després, eren afusellats sense judici al cementiri de La Pobla de Claramunt, com a represàlia per la suposada mort de Joaquín Maurin, secretari general del POUM, que va resultar ser un fals rumor. Puig va quedar en aquell moment, al capdavant del negoci, que va portar sense gaires problemes fins que va marxar al front.

Després de la guerra, el malson

En acabar la guerra, Joaquim Puig va tornar a Igualada, després d’uns mesos empresonat en un camp de concentració. El 23 de maig del 1939, però, la situació es va complicar. Una denúncia de Falange Española contra ell va fer que fos detingut i acusat de izquierdoso-separatista, i d’haver actuat en favor dels revolucionaris, no havent fet prou per aturar l’assassinat dels amos de la farmàcia. La denúncia va venir acompanyada d’uns informes de l’Ajuntament i la Guàrdia Civil, de dubtós rigor.

En obrir-se el procés sumaríssim, la vídua i la filla d’un dels amos van insistir en la mateixa línia dels denunciants, en especial en la suposada trucada on Puig s’hauria alegrat de la detenció i assassinat dels seus amos. Aquest fet, però, va acabar sense poder demostrar-se, ja que la vídua mai va sentir aquesta trucada i es va basar en el testimoni de la seva filla, que també va començar a mostrar-se dubtosa en les seves declaracions. Altres testimonis propers a la família van seguir les mateixes tesis.

Ara bé, la participació en el procés d’altres testimonis va afavorir a Joaquim Puig, de qui van defensar la bona gestió que havia dut de la farmàcia, així com la seva col·laboració per obtenir béns de primera necessitat.

Així doncs, gràcies a aquestes declaracions, de la possible pena de mort que es demanava inicialment, es va passar a una condemna de 12 anys de presó, que finalment van ser 8. Tot i aquesta rebaixa, el temps que Puig va passar a la presó el va marcar per tota la vida. Mai més, tal com va escriure en diverses ocasions el seu fill Salvador, va voler interessar-se per la política. Fins i tot va ser incapaç de visitar al seu fill ni de contestar-li les cartes. Segons el testimoni de les germanes de Salvador, cada cop que ho intentava es bloquejava.